Senders GR-PR i Normativa

SENDERISME

El senderisme, pel fet de ser excursionisme, és la forma més genuïna d’unió de l’esport i la cultura. Però a més d’aquesta simbiosi tan important entre esport i cultura, el senderisme és:

  • Una manera molt pràctica i fàcil de conèixer i estimar el nostre país, la seva història, els seus costums, els seu floklore, la seva cultura.
  • Una ajuda a la conservació i recuperació de vells camins que són una part important i oblidada del nostre patrimoni històric, artístic i cultural.
  • Una activitat esportiva a l’abast de tothom, que permet mantenir-se en forma fins i tot a les persones d’edat avançada. En la pràctica del senderisme no hi ha límits d’edats ni de cap mena.
  • Una font de salut. “Un dia de sender: una setmana de salut”.
  • Una activitat de lleure ideal per a recuperar la tranquil·litat d’esperit i per a refer-se de l’estres diari
  • La pràctica del senderisme és una activitat que permet la realització de vacances actives i caps de setmana o vacances fora de temporada a l’abast de tothom.
  • Un col·lectiu d’entusiastes amants de la natura i per tant de gent sensibilitzada en la conservació i preservació del medi ambient
  • Una forma senzilla i pràctica de portar els infant i el jovent a la muntanya; especialment els col·lectius escolars tenen en el senderisme un camp magnífic per a complementar les seves activitats d’estades a cases de colònies i en campaments amb excursions que els educadors poden programar a la seva conveniència o possibilitats.
  • Un moviment europeu ple de vigor i amb un gran futur. 

El senderista, o practicant del senderisme, és l’usuari de la xarxa de senders europea, la qual li permet efectuar itineraris, senyalitzats per mitjà d’unes convencions internacionals que, per indrets especialment interessants, enllacen valls, muntanyes i fins i tot països a tot Europa.

SENDER

Un sender és un itinerari que estat dissenyat de manera que, per camins, pistes, senderes, etc, tot cercant els passos més adients, per valls, colls, carenes, etc, es puguen visitar contrades i llocs considerats d’interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.

TIPUS DE SENDERS

  1. Senders de Gran Recorregut (GR)
    • Són itineraris de més de 50 km de longitud, senyalitzats en blanc i vermell segons les normes detallades en l’annex a aquest reglament.
    • La mida d’aquests senyals es procurarà que siga petita per a no perjudicar el paisatge. Les normes generals que es donen són de 5 cm d’amplada per 15 de llargada, si bé en els llocs que es pinten solament per donar confiança al caminant i veja que va per bon camí, aconsellem fer-les més petites. Contràriament, quan un senyal s’ha de veure de bastant lluny, per estar al final d’un terreny pla sense relleus, es pot fer d’un tamany més gran.
    • Als rètols, al costat de les sigles GR es posa el número que li correspon, el qual és donat per la FEDME per tot l’Estat Espanyol. (Per exemple GR-7).
  2. Senders de Petit Recorregut (PR)
    • Són itineraris d’una longitud entre 10 i 50 km senyalitzats amb els colors blanc i groc, amb les mides i forma igual que els GR.
    • El nom ve de la traducció del francés “Petit Randoné”, i podríem definir-los com el rastre deixat pels nostres avantpassats, fruit de la seua curiositat, de l’ambició humana i de la natural necessitat que tenien de comunicar-se.
    • Tracten d’apropar-nos a aquells llocs que per la seua singularitat paisatgística, arquitectònica, cultural, etc., són dignes de visitar i contemplar.
    • Segueixen els camins i sendes, evitant el més possible els camins asfaltats.
    • Els senders estan dirigits a excursionistes i a tots aquells que, amb interés de conèixer el lloc per on discorre, estimen l’esport de muntanya i la natura.
    • La numeració és pròpia de cada Federació territorial de muntanya. (Per exemple: PR-V53).
  3. Senders Locals (SL)
    • Són itineraris que tenen menys de 10 km de longitud, estan situats dintre un o dos termes municipals. Han estat oberts per donar accés fàcil a algun indret d’interès excursionista o cultural, situat prop de la població on s’inicia el recorregut, si bé es pot iniciar en un punt determinat d’un GR o PR.
    • La senyalització en tot l’Estat Espanyol és en blanc i verd; moltes federacions ho fan amb dues ratlles paral·leles, una de cada color; a Catalunya molts senders locals estan pintats en forma d’un cercle verd vorejat d’una areola blanca.
    • Els Senders Locals poden estar numerats, si bé habitualment tenen un nom específic. (Per exemple: “SL-15 Sender d’Enric Poch”).
  4. Senders Urbans (SU)
    • Són itineraris que discorren per dintre la ciutat, la seva senyalització es farà d’acord amb l’administració local.
  5. Variants (VA)
    • Tenen per objecte donar una alternativa a l’itinerari establert com a GR, per tal d’escurçar un recorregut o be passar per un indret especial que puga interessar per la panoràmica, restes arqueològiques o coneixements de botànica especials. Comencen i acaben sempre en un mateix sender, poden tenir qualsevol llargada sempre que no sobrepasse els 50 Km de recorregut.
    • La senyalització és la mateixa que els GR i PR, per la qual cosa s’aconsella, per evitar confusions, col·locar un indicador al principi i al final de cada variant.
    • La numeració és la del GR en qüestió, posant a continuació, separat per un guionet, el número de la variant. (Per exemple: GR7-3, vol dir que és la tercera Variant que té aquest GR).
  6. Derivacions (DE)
    • Com indica el seu nom són itineraris de sortida des del GR o PR per anar a un lloc determinat (poble, hostal, refugi, hotel, etc.), i retornar al GR pel mateix recorregut d’anada. S’aconsellen 3 km de llargada com a màxim.
    • La senyalització és la mateixa blanca i vermella pels GR, o blanca i groga pels PR, si bé cada senyal estarà barrat per una ratlla blanca obliqua.
    • La numeració és la mateixa del GR o PR, si bé seguida del nom propi del lloc on va. (Per exemple: Derivació … del GR…).
  7. Enllaç (EN)
    • Són itineraris que serveixen per unir o comunicar un GR amb un altre que siga relativament proper, amb una llargària màxima de 50 km.
    • Estan senyalitzats en blanc i vermell igual que el GR, per la qual cosa és necessari, per evitar confusions, col·locar un pal indicador al començament i al final.
    • La numeració serà la del GR més una referència del sender amb el qual enllaça. Si l’enllaç es produeix amb un sender d’un altre país, s’ha d’indicar. Per exemple GR11 amb GR10 (França).

NORMATIVA

Els Senders de Gran Recorregut (GR), de Petit Recorregut (PR), Senders Locals (SL), i Senders Urbans (SU), són itineraris que no passen exclusivament per senders, sinó també per corriols, camins ramaders, camins carreters, pistes, carreteres de muntanya, etc. Tots ells sota la normativa de la E.R.A. (European Ramblers Association).

Els Senders GR, PR, SL i SU han de seguir les següents normatives:

  1. Poder ser recorreguts a peu sense haver de salvar dificultats que requereixen tècniques especials de muntanya (grimpada, escalada, ràpel, etc.); i si és possible es procurarà que es puguen fer en bicicleta de muntanya.
  2. Servir per a donar a conèixer el País, les seves belleses naturals i permetre la conservació dels camins antics, camins Rals, camins ramaders, etc.
  3. Promocionar la pràctica d’un esport fàcil que estiga a l’abast de tota persona interessada en l’excursionisme.
  4. Procurar, si és possible, l’accés a les masses forestals dels equips d’extinció d’incendis que no coneguen la zona, amb l’avantatge de facilitar-los un ràpid retorn en cas de perill.
  5. El fet de canalitzar els excursionistes per camins ja existents vers una àrea determinada, evita la dispersió dels visitants que no coneixen el país, els quals entrarien pel mig dels prats, boscos i altres indrets forestals, malmetent el medi natural.
  6. Al dissenyar un GR o PR s’ha de pensar que no es tracta solament de fer un itinerari que unixca dos punts; s’ha de procurar que el recorregut siga agradable en panoràmica i, si és possible, passi per indrets interessants des del punt de vista cultural i social.
  7. És necessari que el recorregut dels Senders s’adapte el més possible amb el traçat dels camins antics, per evitar reclamacions en cas de ser oberts sobre camins particulars.


SENYALITZACIÓ

Pel que fa a la senyalització dels senders, és necessari el compliment de les següents normes:

  1. Cal situar les marques en tots els encreuaments de camins i també a les bifurcacions per indicar ben clarament el camí que cal seguir; al camí que no cal seguir és convenient posar-hi un pas barrat.
  2. Si es passa per un camí ample i s’ha de deixar per desviar-nos per un de més estret, cal posar, un poc abans, una marca de desviació de les indicades al full Annex.
  3. Uns 50 metres després d’un encreuament, es repetirà la marca per a donar seguretat al caminant que ha agafat el bon camí.
  4. Quan en el decurs de l’itinerari hi haja llargues tramades sense cap dubte, es posarà un senyal blanc i vermell cada 300 metres aproximadament; la qual cosa manté la seguretat del caminant.
  5. Si un sender passa per indrets on el sòl rocós del camí fa que l’itinerari siga poc fressat, o be per indrets que es poden emboirar amb freqüència, convé posar les marques a menys distància l’una de l’altra.
  6. Sempre que siga possible les marques es posaran a un metre i mig de terra, perquè no les tape la neu o la vegetació baixa, i siguen fàcils de veure.
  7. No s’ha de posar cap marca de pintura a la paret d’un monument, d’una casa particular, o ermita o creu de pedró.

CREAR UN SENDER

Un cop dissenyat i definit l’itinerari que es vol seguir s’ha de presentar una proposta a la Federació de Muntanya en la qual ha de figurar:

  • La justificació del sender (quins motius, quin interès hi ha per a la seva realització, etc.).
  • L’itinerari amb els punts més significatius.
  • Els serveis (hostals, refugis, albergs, etc.) que hi ha en el recorregut.
  • La previsió de la longitud total del sender i del temps necessari per a la seva realització.
  • Cal indicar qui tindrà cura de la seva realització i del seu manteniment.
  • Cal indicar quin tipus de publicació es pensa realitzar.
  • Cal adjuntar una fotocòpia del tram del mapa comarcal corresponent de l’Institut Cartogràfic 1:50.000 amb el recorregut dibuixat.
  • Cal adjuntar un perfil de desnivells.
  • Cal adjuntar una carta dirigida al Comitè de Senders de la Federació de Muntanya demanant que la proposta siga acceptada i que es done en número de registre corresponent.
  • Cal indicar un nom i telèfon de contacte.

Quan la Federació haja acceptat la proposta es pot procedir a efectuar-ne la senyalització per mitjà de marques de pintura establertes i per mitjà de pals indicadors si cal. Després de la senyalització es fa la descripció de l’itinerari, la topografia, el cronometratge i l’amidament.

Un cop verificat el treball efectuat la Federació l’homologa i el posa a l’abast de l’usuari en general. La publicació de la guia corresponent és un element important que permet gaudir de la informació necessària per a poder transitar pel sender. La publicació de la guia d’un PR pot ser realitzada directament pel proposant del sender.

La publicació d’un conjunt de PR i/o la de qualsevol GR s’ha de fer, per concessió en exclusiva de la Federació de Muntanya.