Rutes de La Marina Alta

PRESENTACIÓ

El sender PR-V 53 rodeja la serra de la Muntanya Gran de Pedreguer i les muntanyes de Beniquasi, l’altura màxima de les quals és el Castell d’Aixa 606 m (ruta en Wkiloc).

Aquestes muntanyes formen part de la serralada Prebètica, pertanyen al període mesozoic. Es caracteritza pels seus plecs amb lleugers encavalcaments que donen lloc a “flysch”, formats per sediments oceànics amb alternances de capes dures, calcàries i “blanetes”, i margues que en ser arrossegades per la pluja donen a la muntanya l’aparença de pàgines d’un gran llibre, formant escarpats pics i zones càrstiques.

Aquestes característiques han donat lloc a paratges com el Llibre i els Aspres, o pics com el del Castellet de l’Ocaive.

No abunden les fonts de surgència natural, no obstant, el subsòl si és ric en aigua, la qual es va extraure durant segles per mitjà de pous i galeries. Això donà nom a algunes zones de la muntanya com la partida dels Poets, barranc de les Fonts, barranc de l’Aigua, etc., fins i tot, prop del seu cim, a 520 m. s.n.m., hi ha un pou de una bona grandària.

La fauna es troba en clara recuperació, després dels incendis que en anys pretèrits van assolar aquests paratges. Entre els animals més abundants està el conill, porc senglar, rabosot, perdius, torcaces, tórtores, falcons i, comencen a veure’s àguiles. També podem trobar fardatxos, sargantanes, colobres d’escala i d’aigua, escorpins, centcames, etc.

Com que la serra segueix la direcció NE–SO, les hores d’insolació són màximes, la qual cosa ha provocat que la flora estiga formada per munt baix, resistent a la calor i poca pluviositat, composta principalment per arbustos espinosos, coscolls, margallons, plantes aromàtiques (romer, timó etc.) i, en algun punt del recorregut comencen a rebrotar pins i oms.

font-d'aixaAnys arrere es cultivava quasi tota la muntanya mitjançant la construcció de marges de pedra. Inicialment, fins l’arribada de la fil·loxera, era quasi tot raïm de moscatell, d’on es feia la pansa. Posteriorment es va passar a oliveres, ametllers, garrofers, figueres i, com no, els cereals principalment el blat, dacsa, alfals, etc. i també hortalissa, donada la bona quantitat d’aigua subterrània existent, encara que aquest últim conreu era per consum particular.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Iniciem el recorregut en la rampa d’accés al parc del Patronat, junt a l’escala del parc, Punt 1, després de passar l’edifici de barbacoes i taules, on trobem la senda pròpiament dita.

Comencem a ascendir en zig-zag, passarem junt a la coveta del Tambor, més endavant per les ruïnes de la caseta del Romangat i a escassos cent metres, per una desviació assenyalada com a Senda de l’Enric. Continuem avançant ara ja cap avall, passarem per una intersecció on indica a la Font del Romangat, però hem de seguir rectes i, en poc més de 700 m, s’arriba a la Font Coberta, Punt 2, que igual que l’anterior i la Font del Rull, que està molt prop, són de les anomenades d’alcavor o de galeria.

Continuant per la pista cementada en ascens, després de passar l’encreuament que porta a unes cases, es troba la desviació a l’esmentada Font del Rull. Cap d’aquestes fonts no tenen garanties de salubritat, per la qual cosa no hem de beure.

Seguint per la pista trobarem una desviació senyalitzada a la nostra esquerra que ens indica a la Font d’Aixa pel barranc de l’Aigua. Hem de prendre aquest camí i, de seguida abandonem l’ample per a internar-nos per una senda que s’inicia a la nostra dreta.

Trobarem una intersecció amb una altra senda, després de rodejar el morro que fa la muntanya. Seguirem en descens per l’esquerra fins a arribar al fons del barranc de l’Aigua, Punt 3. Atenció que en aquest punt hi ha un pou sense coll i, encara que tapat amb uns troncs que ho assenyalen, hem de parar atenció.

La senda dona a una pista que hem de seguir rectes i, de seguida hi ha un altra senda que a 150 m ens porta a un altre antic camí, que després d’una volta a la dreta ens conduirà a la pista cementada en direcció a la Font d’Aixa, Punt 4. Des d’aquest punt comencen les variants II i III del sender.

Aquesta font tampoc és una font a l’ús, és subterrània i, s’aprofitava per a omplir la bassa que està al costat mateix i d’ací es regava (actualment en abandó). A l’estiu sol estar seca.

Seguint el camí, en el mateix sentit que portàvem, poc després de creuar el barranc d’Aixa, trobarem la desviació a Llíber en 300 m. Tot seguit arribarem a una bifurcació, on cal prendre a l’esquerra l’assenyalada com a Castell d’Aixa per les Penyes Blanques.

A partir d’aquí la senda adquireix una pendent prou considerable que no acabarà fins arribar al corral de les Penyes Blanques, Punt 5, curiosa formació rocosa que, protegida per un gros mur de pedra, servia de corral i del que eixirem entre unes roques a manera de porta.

La senda ara és molt més assequible i en alguns casos planeja: Així arribarem al coll entre el Castell d’Aixa i el Tossal Gran, Punt 6. Aquí tenim l’opció de pujar al cim del Castell d’Aixa, Punt 7, o seguir avant.

Si pugem, son solament uns 500 m, veurem des del cim les esplèndides vistes dels voltants. Després cal tornar a baixar per a situar-nos novament en el coll i seguir per la mateixa direcció que portàvem. Dalt del cim també podem trobar un enllaç amb la variant III.

A partir d’aquest punt el camí, encara que ben definit, el sender està en males condicions a causa que sol pasturar un ramat de bous que amb el seu pas ho espatlen tot. Passarem un pou, amb unes banyeres que s’usen com a abeurador, i poc després la desviació que condueix a la localitat de Xaló. Seguirem junt a un corral abandonat i un altre pou amb andròmines per a abeurar als animals: La senda va a poc a poc guanyant altura per a novament tornar a baixar fins a un molló fet de pedres, on girarem a la nostra dreta per un camí mes ample que ens conduirà a una pista asfaltada, Punt 8, en què trobarem un senyal on indica que a 95 m està la Font de la Tia Xima. Sol estar seca tot l’any, excepte en època de fortes pluges.

Girarem a la nostra dreta en direcció a la Font de l’Ocaive i la localitat de Pedreguer. Aquesta carretera asfaltada ens portarà a un encreuament a la nostra esquerra que indica a La Llosa i, rectes trobarem un cartell indicant “casa Nepal”. Seguirem aquesta direcció, sempre cap a Pedreguer i a la Font de l’Ocaive.

Seguirem un bon tram, aproximadament d’un quilòmetre per pista, alternant unes vegades asfalt i altres terra o ciment, fins a arribar a un camp d’ametlers, on deixarem aquesta pista per una senda que comença a la nostra esquerra en descens uns metres i, de seguida, gira cap a la dreta junt amb un marge de pedra en sec i per un altre camp d’ametlers que ens conduirà novament a una pista que prendrem a l’esquerra i, a poca distància girarem a la dreta igualment per pista Punt 9.

Caminarem poc més de dos quilòmetres, per bon camí i pla, fins a arribar al senyal vertical que ens indica que hem d’abandonar la pista per l’esquerra, en un pla a manera d’era, Punt 10. Descendirem ràpidament per la muntanya fins a arribar junt a una casa de fusta i un camí de ciment, que ens conduirà fins a la Font de l’Ocaive, Punt 11.

Aquesta font ompli dues xicotetes basses que en el seu dia van servir com a safareig i per a reg de xicotets horts i, és l’única en tot el recorregut de què podem beure amb certes garanties, encara que com és lògic no té cap tractament de potabilització.

La senda contínua per davant de la porta i, davall una gran figuera d’una casa que hi ha junt a la font, la voreja i s’interna per camps abandonats. Seguint la senda, a poc a poc va descendint fins al fons d’un barranc i, a una vegada en el llit comença a remuntar-lo en direcció a la muntanya. Poc després abandona la riera per l’esquerra, segons el nostre sentit de marxa, i ascendeix cap al pic del Castellet de l’Ocaive , al que podrem pujar quan s’està davant de la cova del Castellet, Punt 12, on es trova el senyal que ens ho indica i que també es enllaç amb la variant IV d’aquest sender. Si no volem pujar seguirem la indicació del senyal que es dirigeix al paratge Miqueles-l’Ombrereta, Punt 13, a la que arribarem després de passar una altra intersecció, amb un senyal vertical, que indica una altra senda per a accedir al Castellet (variant IV) i que per a l’esmentat paratge queden 250 m.

L’Ombrereta és una galeria construïda entre 1879 i 1887 per a recollir aigua i, per mitjà d’un aqüeducte portar-la al dipòsit municipal d’aigua potable, edificat en la mateixa època, amb una capacitat de més de tres milions de litres per a consum públic. Actualment l’aigua d’aquesta captació no s’utilitza per a consum humà, no així l’aqüeducte que encara s’aprofita per a dur l’aigua que s’extreu d’un pou dels voltants.

El PR-CV 53 segueix per dalt de l’aqüeducte i sèquia (coberta) de l’Ombrereta, i en algun tram per la muntanya fins a arribar al dipòsit abans esmentat, on cal creuar-lo per dalt i s’arriba al camí del Calvari, que ens conduirà fins a l’ ermita de Sant Blai, Punt 14. Des d’aquí anirem cap avall per un camí ample cementat fins al camí del barranc dels Poets, on s’inicia la Variant I del PR-CV 53.

En aquest punt hi ha un senyal vertical que ens guiarà cap al parc del Patronat, Punt 15, inici i final d’aquest recorregut distant uns 500 m, on arribarem pels carrers de les Meravelles, Bellaflor, Cristòfol Colom, Sant Bonaventura, Alacant, i Patronat.

Jordi Domenech

FIXA TÈCNICA I NOTES D’INTERÉS

DENOMINACIÓ: Petit Recorregut Valencià (P.R. V. 53) d’homologació internacional.

CIRCUÏT: Pintat i marcat amb els colors internacional del Petit Recorregut (P.R.), franges blanques i grogues paral.leles i senyals indicadors. Al punt 1,3,7, hi ha instal.lat un panel informatiu. El Sender discorre també pels terme municipals de Llíber , Xaló i Alcanalí.

DISTÀNCIA SENDER PRINCIPAL: 19.930 m

DISTÀNCIES VARIANTS:

• I = 3.440 m
• II= 3.524 m
• III= 7.249 m
• IV= 2.120 m

TEMPS EFECTIU SENDER PRINCIPAL: 5 h. 45'.

TEMPS EFECTIU VARIANTS:

• Variant I = 60'
• Variant II =70'
• Variant III =130'
• Variant IV = 55'

VARIANTS: 4 Variants:

• Variant I : De Pedreguer al pla de l’Era passant per la Cova del Tambor i la Font Coberta.
• Variant II: Del cami dels Poets a la Font d’Aixa passant pels Aspres.
• Variant III : Del Barranc de la Font D’Aixa al Collao passant pel Castellet d’Aixa, Corral de la Mata i Caseta Mijorn.
• Variant IV: De la Cova de L’Ocaive a la Font de l’Ombrereta passant pel Collao.