La Muixeranga

LA MUIXERANGA

La Muixeranga, coneguda a la Catalunya Nova com a “dansa de Valencians” és per a molts entesos la precursora dels castells.

Es tracta, més que d’un ball, d’un conjunt de quadres plàstics que acaben alçant torres (castells) on són rematades per un xiquet.

La música és senzilla i emocionant amb ritme molt marcat que serveix de guia, per aixecar les torres. Joan Fuster la proposava com a himne nacional de tota la nació doncs per a ell Els Segadors no deixava d’ésser un himne regional.

La Muixeranga: l’Himne intemporal per a tota la nació.

La Muixeranga per en Joan Fuster
Text publicat a un disc d’Al Tall. Editat per EDIGSA a Barcelona l’any 1977

"Una cançó, una tonada de dolçaina… La cançó del grup Al Tall és una convocatòria actual, alegre, viva; la tocata de la Muixeranga d’Algemesí hi representa la tradició popular, senzilla i emocionant. La combinació no podia resultar més oportuna. Aquest disc, improvisat, de cara a una eficàcia urgent, conjunta la doble veu d’un instint ‘nacional’ que no es resigna a claudicar. Cada dia són més els valencians que ens reconeixem en la nostra ‘identitat’ segura, i que volem recuperar-ne les ‘senyes’. N’hi ha moltes que hem de rescatar de l’oblit, de la desídia, de l’opressió. ¿I per què no unes melodies? En el fet d’una concentració multitudinària, ‘cantar’ colectivament constitueix, ja, una afirmació. ¿I cantar què? ‘Al Tall’ es limita a la crida de l’Aplec del Puig, un dels pocs episodis de la Resistència -modesta resistència- contra el franquisme al País Valencià. ¿La Muixeranga d’Algemesí? és ‘cant’. Un cant nacional-popular. Que, a la curta o a la llarga puga desplaçar el coro de zarzuela del mestre Serrano, justament anomenat ‘Himno Regional’. Ben mirat, per a continuar sent valencians, els valencians ens hem d’inventar unes esperances de futur, a tots els nivells. I al nivell de cantar. ¿Quina cançó i el cant de tothom? 

Hi ha un ‘himne’ pendent. Per al País Valencià i per als Països Catalans. Els Segadors també és un ‘himno regional’. Siga com siga, cal fomentar ofertes. La d’una ‘cançó’ -¿himne?- unitària dels Països Catalans, benvinguda i necessària. ¿Per què no intentar-ho? ‘Himne’, ‘cant’, ‘cançó’…"

Joan Fuster i Ortells
(Sueca, 1922 – 1992)

LLETRA

Des de la nit
brolla la llum
que ens crida a despertar
Som a l’albada
i la terra es manifesta
un país precís
que es fa ben cert
des del somni secular.

Som a l’albada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem d’endreçar
i portar a l’avenir. 

Des de l’hivern
mouen els brots
que l’arbre cobriran de flor.
Des de les serres
a la mar i a les estrelles,
un país ardent
engendrarà
l’enyorada llibertat.

Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem d’endreçar
i portar a l’avenir.