PRESENTACIÓ

El sender PR-V 53 rodeja la serra de la Muntanya Gran de Pedreguer i les muntanyes de Beniquasi, l’altura màxima de les quals és el Castell d’Aixa 606 m.

muntanya granAquestes muntanyes formen part de la serralada Prebètica, pertanyen al període mesozoic. Es caracteritza pels seus plecs amb lleugers encavalcaments que donen lloc a “flysch”, formats per sediments oceànics amb alternances de capes dures, calcàries i “blanetes”, i margues que en ser arrossegades per la pluja donen a la muntanya l’aparença de pàgines d’un gran llibre, formant escarpats pics i zones càrstiques.

Aquestes característiques han donat lloc a paratges com el Llibre i els Aspres, o pics com el del Castellet de l’Ocaive.

No abunden les fonts de surgència natural, no obstant, el subsòl si és ric en aigua, la qual es va extraure durant segles per mitjà de pous i galeries. Això donà nom a algunes zones de la muntanya com la partida dels Poets, barranc de les Fonts, barranc de l’Aigua, etc., fins i tot, prop del seu cim, a 520 m. s.n.m., hi ha un pou de una bona grandària.

La fauna es troba en clara recuperació, després dels incendis que en anys pretèrits van assolar aquests paratges. Entre els animals més abundants està el conill, porc senglar, rabosot, perdius, torcaces, tórtores, falcons i, comencen a veure’s àguiles. També podem trobar fardatxos, sargantanes, colobres d’escala i d’aigua, escorpins, centcames, etc.

Com que la serra segueix la direcció NE–SO, les hores d’insolació són màximes, la qual cosa ha provocat que la flora estiga formada per munt baix, resistent a la calor i poca pluviositat, composta principalment per arbustos espinosos, coscolls, margallons, plantes aromàtiques (romer, timó etc.) i, en algun punt del recorregut comencen a rebrotar pins i oms.

font-d'aixaAnys arrere es cultivava quasi tota la muntanya mitjançant la construcció de marges de pedra. Inicialment, fins l’arribada de la fil·loxera, era quasi tot raïm de moscatell, d’on es feia la pansa. Posteriorment es va passar a oliveres, ametllers, garrofers, figueres i, com no, els cereals principalment el blat, dacsa, alfals, etc. i també hortalissa, donada la bona quantitat d’aigua subterrània existent, encara que aquest últim conreu era per consum particular.