HISTÒRIA DE PEDREGUER

La primera documentació que posseïm de Pedreguer data de l’any 1249. Els primers cristians que habitaren Pedreguer foren Andriolo i Albert de Flix, als qui el rei Jaume I atorgà terres, com consta al Llibre del Repartiment:

“A Andriolo i Albert de Flix, nebots de Carròs, senyor de Rebollet, trenta jovades en l’alqueria de Benimarmut, que està en el terme de l’Ocaive i si no n’hi haguessen suficients, que tinguen el que els falte en l’Alqueria anomenada Pedreguer que està en el terme de l’Ocaive.” (Llibre del Repartiment, 18 d’Agost de 1249). 

Tot i aixó, han aparegut restes del Paleolític Superior, de les acaballes de l’Edat del Bronze, i hi ha indicis de la cultura ibèrica i de la romanització del castellet de l’Ocaive.

Comencem a tindre notícies durant l’època àrab. En aquells temps hi havia diferents nuclis de població situats en les actuals partides de: Matoses, Albardanera, Benimarmut, “Perer” (l’actual Pedreguer) i d’altres. Totes depenien del castell de l’Ocaive.

En 1244 Jaume I va conquerir aquestes terres que van passar a formar part del Regne de València.

Després de la seua conquesta fou propietat de Ximén Carroç qui, l’any 1249, va donar-la a Albert Flix. Després passà als Roiç de Corella, als comtes d’Anna i, per últim, als de Cervelló.

L’església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins a l’any 1544, en el qual es va independitzar.

A principis del segle XVII Pedreguer comptava amb un nombre important d’habitants. El 1609 romangué quasi sense habitants a causa de l’expulsió dels moriscs, però posteriorment es va compensar amb repobladors catalans i fonamentalment arribats de les illes Balears. La població estava repartida entre les alqueries de Matoses, Albardanera i Pedreguer, el nucli urbà, com ho detalla la Carta Pobla que signaren els habitants i la comtessa d’Anna el 1611.

Les pretensions desfeulitzadores dels síndics de Pedreguer i altres pobles de la Marina constituïren un dels detonants que obriren pas a la segona Germania de València, l’any 1693; moviment dirigit pel procurador del Ràfol d’Almúnia, Francesc García.

Sota el regnat de Felip V (1700-1724) va atorgar-se-li el títol de vila.

La població, que als inicis del segle comptava amb 5.287 habitants (pedregueros), va evolucionar de manera regressiva fins a la dècada dels seixanta, i va créixer després lentament fins als 5.700 de 1994. El desenvolupament industrial dels últims temps i la influència secundària del turisme ha potenciat la recuperació demogràfica. L’any 2004 tenia 6.489 habitants. Compta amb una superfície de 30,3 km2.

La visió actual del terme de Pedreguer, amb nombroses hectàrees sembrades de tarongers, distorsiona, en part, el que ha sigut fins fa ben poc la nostra agricultura de secà vinculada a l’ametlla, oliveres, etc. i especialment la vinya, originadora de la important indústria de la pansa, la qual va estimular, alhora, el sector de la palma amb la confecció de productes artesanals, sobretot pel transport de la pansa.

La tradicional utilització de la peita de palma ha minvat a favor d’una renovellada, notable i capdavantera indústria de capells i marroquineria, i ha polaritzat la producció de barreteria, bosses de mà i accessoris. Més modernament incideix en la seua economia també, la industria de mobles, embalatges, metàl·lica, materials de construcció, etc.