NORMATIVA

Els Senders de Gran Recorregut (GR), de Petit Recorregut (PR), Senders Locals (SL), i Senders Urbans (SU), són itineraris que no passen exclusivament per senders, sinó també per corriols, camins ramaders, camins carreters, pistes, carreteres de muntanya, etc. Tots ells sota la normativa de la E.R.A. (European Ramblers Association).

 Els Senders GR, PR, SL i SU han de seguir les següents normatives:

  1. Poder ser recorreguts a peu sense haver de salvar dificultats que requereixen tècniques especials de muntanya (grimpada, escalada, ràpel, etc.); i si és possible es procurarà que es puguen fer en bicicleta de muntanya.
  2. Servir per a donar a conèixer el País, les seves belleses naturals i permetre la conservació dels camins antics, camins Rals, camins ramaders, etc.
  3. Promocionar la pràctica d’un esport fàcil que estiga a l’abast de tota persona interessada en l’excursionisme.
  4. Procurar, si és possible, l’accés a les masses forestals dels equips d’extinció d’incendis que no coneguen la zona, amb l’avantatge de facilitar-los un ràpid retorn en cas de perill.
  5. El fet de canalitzar els excursionistes per camins ja existents vers una àrea determinada, evita la dispersió dels visitants que no coneixen el país, els quals entrarien pel mig dels prats, boscos i altres indrets forestals, malmetent el medi natural.
  6. Al dissenyar un GR o PR s’ha de pensar que no es tracta solament de fer un itinerari que unixca dos punts; s’ha de procurar que el recorregut siga agradable en panoràmica i, si és possible, passi per indrets interessants des del punt de vista cultural i social.
  7. És necessari que el recorregut dels Senders s’adapte el més possible amb el traçat dels camins antics, per evitar reclamacions en cas de ser oberts sobre camins particulars.

 

SENYALITZACIÓ

 Pel que fa a la senyalització dels senders, és necessari el compliment de les següents normes:

  1. Cal situar les marques en tots els encreuaments de camins i també a les bifurcacions per indicar ben clarament el camí que cal seguir; al camí que no cal seguir és convenient posar-hi un pas barrat.
  2. Si es passa per un camí ample i s’ha de deixar per desviar-nos per un de més estret, cal posar, un poc abans, una marca de desviació de les indicades al full Annex.
  3. Uns 50 metres després d’un encreuament, es repetirà la marca per a donar seguretat al caminant que ha agafat el bon camí.
  4. Quan en el decurs de l’itinerari hi haja llargues tramades sense cap dubte, es posarà un senyal blanc i vermell cada 300 metres aproximadament; la qual cosa manté la seguretat del caminant.
  5. Si un sender passa per indrets on el sòl rocós del camí fa que l’itinerari siga poc fressat, o be per indrets que es poden emboirar amb freqüència, convé posar les marques a menys distància l’una de l’altra.
  6. Sempre que siga possible les marques es posaran a un metre i mig de terra, perquè no les tape la neu o la vegetació baixa, i siguen fàcils de veure.
  7. No s’ha de posar cap marca de pintura a la paret d’un monument, d’una casa particular, o ermita o creu de pedró.

 

CREAR UN SENDER

Un cop dissenyat i definit l’itinerari que es vol seguir s’ha de presentar una proposta a la Federació de Muntanya en la qual ha de figurar:

  • La justificació del sender (quins motius, quin interès hi ha per a la seva realització, etc.).
  • L’itinerari amb els punts més significatius.
  • Els serveis (hostals, refugis, albergs, etc.) que hi ha en el recorregut.
  • La previsió de la longitud total del sender i del temps necessari per a la seva realització.
  • Cal indicar qui tindrà cura de la seva realització i del seu manteniment.
  • Cal indicar quin tipus de publicació es pensa realitzar.
  • Cal adjuntar una fotocòpia del tram del mapa comarcal corresponent de l’Institut Cartogràfic 1:50.000 amb el recorregut dibuixat.
  • Cal adjuntar un perfil de desnivells.
  • Cal adjuntar una carta dirigida al Comitè de Senders de la Federació de Muntanya demanant que la proposta siga acceptada i que es done en número de registre corresponent.
  • Cal indicar un nom i telèfon de contacte.

Quan la Federació haja acceptat la proposta es pot procedir a efectuar-ne la senyalització per mitjà de marques de pintura establertes i per mitjà de pals indicadors si cal. Després de la senyalització es fa la descripció de l’itinerari, la topografia, el cronometratge i l’amidament.

Un cop verificat el treball efectuat la Federació l’homologa i el posa a l’abast de l’usuari en general. La publicació de la guia corresponent és un element important que permet gaudir de la informació necessària per a poder transitar pel sender. La publicació de la guia d’un PR pot ser realitzada directament pel proposant del sender.

La publicació d’un conjunt de PR i/o la de qualsevol GR s’ha de fer, per concessió en exclusiva de la Federació de Muntanya.