LA TARARA

El dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.

La tarara sí,
la tarara no,
la tarara mare
que la balle jo.

Ella porta pirri,
ella porta pirri,
ella porta pirri,
també polissó.

La tarara sí,
la tarara no,
la tarara mare
que la balle jo.

El dia de Pasqua,
dia de les mones
quines pantorrilles
tenen les xicones.

El dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.

Un dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el pa de dacsa
no li agradava.

 

LA XURRA I EL SOLDAT

El dia de Sant Jaume
és un dia assenyalat.
Estaven fent un tracte
una xurra i un soldat.
Sa mare que els va vore
es tirà les mans al cap.

– “Mare, no “s’asuste”
que això ja no és pecat.
Si guanye tres pessetes,
“pa” vostè la meitat.
– “Pa” tu, filla meua,
que tu t’ho has guanyat.

I al cap de quatre mesos
va nàixer un soldat.
Com era de la “mili”
va nàixer equipat,
amb el fusell al muscle
i la verga baix del braç.

I aquí acaba la història
de la xurra i el soldat.

 

LES XIQUES DEL CARRER NOU

Les xiques del carrer nou
totes filen a la lluna
per a fer-se l’aixovar,
i no se’n casa ninguna.

A ta mare l’han vista
al barranc de l’Aixut,
que es menjava una coca,
que li xorrava el suc
que li xorrava el suc
que li xorrava el suc,
a ta mare l’han vista
al barranc de l’Aixut.

Si tu tingueres vergonya,
a ma casa no vindries,
em pagaries l’oli
i la bova de les cadires.

Tornada

Me’n vaig a parlar amb ton pare,
home de formalitat,
que em pague les espardenyes
i els anys que t’he festejat.

Tornada

 

MARE, MARE, MARE

Mare, mare, mare que el riu-rau es crema
mare, mare, mare els canyissos també
mare, mare, mare que el riu-rau es crema
i a mi me se crema la núvia també.

 

NO EN VOLEM CAP

Tots som, tots som, tots som,
tots som de la quadrilla.
Tots som, tots som tots som
de la quadrilla som.

No en volem cap
que no estiga borratxo
no en volem cap
que no estiga bufat

Volem, volem, volem
que estiguen tots borratxos,
volem, volem, volem
que estiguen tots contents.

Els cinc som de la població;
som el més borratxos de tot Castelló,
si mos emborratxen és per comprimís,
la nostra medicina sempre es el ví.

Som els més animals de tot el poble
i anem a ca les nòvies i no mos volen
perquè sempre bevem vi i aiguardent,
som –“sujetos de risa”- de tota la gent.

Tots junts, tots junts, tots junts
la quadrilla dels borratxos,
tots junts, tots junts, tots junts,
la quadrilla dels bufats.

PEPE TONO

Pepe Tono cull-me pomes,
Concepció que altes que estan,
si les rames no s’agatxen
pomes no se’n colliran.

Pepe Tono, Pepe Tono
se’n va anar a ca un civil,
a demanar-li la filla
cosa que fan els fadrins.

I sa mare li contesta,
Pepe Tono, no pot ser,
que la meua filla és jove
i no té el seu menester,
que la meua filla és jove
i no té el seu menester.

Pepe Tono cull-me pomes,
Concepció que altes que estan,
si les rames no s’agatxen
pomes no se’n colliran.

 

PISSIGANYA

Pissi, pissiganya, oli de la ganya.
Filla mandonguera, agrana’m esta casa.
Mare, que no puc, que tinc la mà encordada.
Qui te l’ha encordada?
– El fill del rei que parla en castelló.
Possa el peu dins del caixó.

 

QUE LI PORTES AL JESÚS?

Què li portes al Jesús
al Jesús qu’éstà en la cova?
Jo li porte un pastís
un pastís de mitja arrova.

En les festes de Nadal
les dones son matineres
unes van a matar el gall
i altres a fer-se les selles.

 

SI TU VAS AL CEL

1. Si tu vas al cel (Bis) **
amb patinet (Bis)
fes-me un bon lloc (Bis)
que hi puje jo (Bis)

**SI TU VAS AL CEL
AMB PATINET
FES-M’HE UN BON LLOC
QUE HI PUJE JO
AIRI AIRÓ! AIRI AIRÓ!

2. (castellà)
Si al cielo vas
patinando
hazme un lugar
que subo yo…

3. (francès)
Si tu vas au ciel
en patinant
fais un petit trou
que jo monte là…

4.- (anglès)
En un got no hi pot
haver-hi hagut
mai vi del bo
sense un embut…

5.- (àrab)
Jamai jalem
ni jalarem
fa mal aquí
fa mal allà…

6.- (rus)
Romanitoff
truep titoff
strangula poff
simb l’aigua roff…

7.- (xinès)
Tinc tanta sang
que a les cinc tinc son
tinc tanta son
que a les cinc tinc sang…

 

SINSAL

Ai! sinsal, sinsal
al mig del bancal
a la teua “novia”
li he vist el brial.

No porta brial,
que porta vestit,
ai! sinsal, sinsal
a la mitjanit.

No porta brial
que porta vestit
que jo li l’he vist
a la mitjanit.

 

VOLEM PA AMB OLI

Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens en donen, si no ens en donen
no callarem…

 

LLÚCIES

Joc de xiquets/es, en què un jugador estava ajupit i els altres el saltaven pronunciant diferents fórmules, i el qui no les deia bé o no saltava bé, era qui s’ajupia (qui pagava).
Les fórmules i operacions a fer a cada salt, eren aquestes:

A la una, la mitja lluna.
A les dos, les boles del gos.
A les tres, botar i no dir res. (Només el primer diu la fórmula).
A les quatre, culada del sastre. (Li peguen al cul al qui paga, quan boten).
A les cinc, diling-ding-ding, l’home que mata, sempre va fugint.
A les sis, el bon pastís.
A les set, el gorret beneït. (Es posen un barret al cap, o una corfa de taronja, que després del salt ha de caure a terra a l’altra banda del qui paga. No s’ha de xafar cap barret o corfa).
A les huit, el bon xiulit.
A les nou, cada gallina que arreplegue el seu ou. (Després de botar, cada jugador arreplega el seu barret o corfa de taronja).
A les deu, el tio Bernabeu, pujant l’escala, es trenca un peu. (Es bota fent el coix).
A les onze, tocar terra, fusta i bronze. (Després de botar, toquen terra, fusta i bronze, com ara, un picaporta de bronze).
A les dotze, cadena perpètua, volantins. (Cadascú fa allò que fa el primer).