AMPARITO

‘Amparito’
la filla del mestre
diuen que festeja
amb un foraster.

El diumenge,
quan va a missa d’onze
el nóvio darrere
el nóvio darrere
li porta el catret.

I ella com és tan xuleta,
meneja el culet

‘Amparito’
la filla del mestre
abans festejava
amb un foraster.

El diumenge,
quan va a missa d’onze
ningú va darrere
ningú va darrere
portant-li el catret.

I ella com és tan xuleta,
meneja el culet

‘Amparito’
la filla del mestre
ja no se’n recorda
d’aquell foraster.

El diumenge,
quan va a missa d’onze
un xicot del poble
un xicot del poble
li porta el catret.

I ella com és tan xuleta,
meneja el culet

‘Amparito’ no t’apures
que el diumenge tornarem
tu aniràs a missa d’onze
jo anirè darrere
portant-te el catret.

I ella com és tan xuleta,
meneja el culet
i a la porta de l’església
li dona un beset.

 

BAIX DEL PONT DE CULLERA

Baix del pont de Cullera, leré leré
ballava un ‘sapo’, leré
ballava un ‘sapo’, leré
Sembla un tapo de bassa, leré leré
fent-se el ‘beato’, leré
fent-se el ‘beato’.

Jo tinc un perolet
jo tinc dos perolets
jo tinc tres perlolets
jo tinc quatre peroles
jo tinc cinc peroles
jo tinc sis peroles
jo tinc set
jo tinc vuit
jo tinc nou
jo tinc deu perolets
una, dos, tres,
quatre, cinc i sis,
set, vuit, nou i deu.

Allà baix la sequioleta
ballava un ‘pato’, leré leré
mec mec mec
i quines volteretes
donava el ‘nano’, leré leré
mec mec mec

Jo tinc un perolet…

 

BAIXANT DE LA FONT DEL GAT

Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia;
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu,
Marieta Marieta;
Pregunteu-li com se diu,
Marieta de l’ull viu.

 

CANÇÓ DE LA LLUM

Ja podeu amagar els trastos al corral
quinqués i mamparilles, llanternes i fanals,
la llum la fa molt clara, més clara no pot ser,
llumena tot el poble i atrau el foraster.

Que vinga, que vinga, que vinga la llum
abans que el petroli ens ómpliga de fum.
Les vigues són plantades i la llum ja vindrà
perquè les xiques guapes es miren la cara.

Ja se’n podeu anar on siga a protestar
que la llum no ha vingut ni crec que mai vindrà.
Els xavos que hi havia per l’allumenament
se’ls ha gastat l’alcalde en dones i demés.

Que vinga, que vinga, que vinga la llum
i que al senyor alcalde li peguen en lo cul,
les vigues són plantades i la llum ja vindrà
i que el senyor alcalde se’n vaja a Panamà (fer la mà).

 

CANÇÓ DE LES MENTIDES

Mon pare se’n va al mercat
a comprar una burra cega.

Li tallaren els quatre peus
la burra arranca a córrer.

Saltant paret i barrancs
topeta una figuera.

Li tira una pedra fort
i fa caure una ametlla.

Li cau l’ametlla en el peu
i l’ix sang de l’orella.

Per la mar corren conills
per la muntanya anguiles.

Per aixó esta cançó es diu
la cançó de les mentides.

Qui vulga saber-la bé
que se’n vaga a Filipines.

I allí vaig aprendre jo
la cançó de les mentides.

 

CÓRREGA LA BOTA

Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.

Venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
no venim borratxos,
venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
que venim contents.

Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
que si no ‘mon’  poses, no ‘mon’ anirem,
volem estar ací i ací estarem.

Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
pa que sàpies que estem agraïts,

Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.

no ‘mon’ anem encara, encara,
no ‘mon’ anem encara, no,
no ‘mon’ anem encara, encara,
no ‘mon’ anem encara, no.

Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.

Venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
no venim borratxos,
venim de Benimagrell,
no venim borratxos,
que venim contents.

Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
que si no ‘mon’ poses, no ‘mon’ anirem,
volem estar ací i ací estarem.

Posa vi, posa vi, posa vi,
i el beurem, i el beurem, i el beurem
pa que sàpies que estem agraïts,

Què borratxera, què borratxera,
tota la culpa, tota la culpa, la tavernera.

Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.

Tornem de Benimagrell,
no venim borratxos,
no venim borratxos,
tornem de Benimagrell,
no tornem borratxos,
que portem mig pet.

Tira-li la clau, tira-li,
no li faces mal, tira-li,
tira-li la clau, no li faces mal,
tira-li la clau, tira-li.

Tots l’havem begut
i no mos ha fet mal.
Que siga beneït
l’oli del barral,
ai, ai, ai, Sant Pasqual,
que no mos faça mal.

Huit, nou, deu,
córrega la bota,
córrega la bota,
huit, nou, deu,
córrega la bota,
i beurem tots.

Jo conec un amic que li diuen “cosa Bona”
que quan s’emborratxa és molt lladre
i va a casa de la dona
i comença a garrot en tots.

Jo conec un senyoret
que tots els dies va
borratxo com un cep
i este matí
l’he vist allà a l’Andot
i si portava pet
que ha perdut els pantalons.

DE PEDREGUER A LA XARA

De Pedreguer a la Xara
han fet una carretera
per anar els pedregueros
a vore la carnissera.

Rosario la carnisera
està que s’arrapa i plora
de vore que els pedregueros
no s’acosten a la Xara.

De la Xara no a vull
i d’Ondara no dic res
al entrar a Pedreguer
la primera meua és.

De Pedreguer a la Xara
han fet una carretera.

 

EL BARRANC DE L’ASSUT

A ta mare l’han vista
al barranc de l’Assut
que es menjava una coca
que li xorrava el suc,

Que li xorrava el suc,
que li xorrava el suc,
a ta mare l’han vista
al barranc de l’Assut.

Ma mare m’envia a l’horta
a regar el melonar;
jo em pegue una revolta
i me’n vaig a festejar.

Tornada

Les xiques del carrer Nou
totes filen a la lluna
per a fer-se l’aixovar
i no se’n casa ninguna.

Tornada

En ma vida m’he rist més
que una nit collint tomaques:
em vaig girar i vaig vore
una gallina amb sabates.

Tornada

 

EL CABANYAL

Hi ha en el Cabanyal
una casa que fa cantonet.

La xica d’allí festejava
Tamb un xic foraster.

I ara s’ha sabut
que la xica molt grossa s’ha fet.

I és que l’han fotut
i la xica va a tindre un xiquet.

 

EL MIQUELET DE LA SEU

El Miquelet de la Seu,
xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC
s’ha obert com una magrana, xim pum.

S’ha obert com una magrana
xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC
el Miquelet de la Seu

La culpa la té l’obrer,
xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC
que l’ha fet de mala gana, xim pum.

Que l’ha fet de mala gana,
xim pum, ale ale pum, cata pum, MEC
el Miquelet de la Seu.

 

EL TIO PEP

El tio Pep se’n va a Muro, tio Pep
de Muro, què ens portarà, tio Pep, tio Pep…

Una tartana i un burro, tio Pep
per anar a pasejar, tio Pep, tio Pep…

El tio Pep ja té el burro, tio Pep (bis)
que molts diners li ha costat, tio Pep, tio Pep…

En pujar una revolta, tio Pep (bis)
la tartana s’ha bolcat, tio Pep, tio Pep…

Té dos costelles trencades, tio Pep (bis)
i l’han dut a l’hospital, tio Pep, tio Pep…

I tota la gent de Muro, tio Pep (bis)
diuen que l’han enredat, tio Pep, tio Pep…

 

ERES CALIUETA

Eres caliueta que piques i voles
eres més guapeta que totes les dones
eres caliueta que voles i piques
eres més guapeta que totes les xiques.

Et vull, et vull,et vull i et voldré,
perquè eres guapeta i amb tu em casaré;
et vull, et vull, et vull i et voldré,
perquè eres guapeta i amb tu em casaré.

 

JA VE CENTO DE CA LA NÓVIA

Ja ve Cento de ca la nóvia
ja ve Cento malhumorat
ja ve Cento comptant les pases
carabasses li hauran donat

Maria Rosa que bé que estàs
si no m’ajudes no et casaràs
óbrim la porta carinyo meu
jo t’ho demane per l’amor de Déu.

 

LA BEATA

Una beata diuen que va,
una beata diuen que va,
tots els dies, va tots els dies,
va tots el dies a confessar.

Ella fa creure que va per Déu,
ella fa creure que va per Déu,
i va per vorer, i va per vorer,
i va per vorer al seu Mateu.

El seu Mateu es el seu consol,
el seu Mateu es el seu consol,
li tira “polvos”, li tira “polvos”,
li tira “polvos” baix del llençol.

Baix del llençol hi ha un angelet,
baix del llençol hi ha un angelet,
que te la cara, que te la cara,
que te la cara, del Mateuet.

 

LA LLUNA

La lluna la pruna
vestida de dol
son pare la crida
i sa mare no vol.

Que coses més bones
que cria el Senyor
per dalt les teulades
raïm de pastor.

La lluna la pruna
vestida de sol
per dalt de la Plana
cridant al Raimon.

La veu Caterina
i comença a ballar
un núvol s’acosta
i la lluna se’n va.

S’amaga espantada
en veure un mussol
son pare la crida
i sa mare no vol.

Les barques de Dénia
dormen en el port
i la lluna plena
bressola el Montgó.

La meua Mireia
recorda amb amor
Marta i Carolina
Vicent i Raimon.

Aïna i Caterina
Jaume, Marc i Enric
Marieta i Alba
i els altres amics.

 

LA MANTA AL COLL

La manta al coll i el cabasset
‘mon’ anirem al Postiguet
la manta al coll i el cabasset
‘mon’ anirem, ‘mon’ anirem al Postiguet

‘arreando’ xim-pam-pum
‘arreando’ xim-pam-pum

per dos quinzets, un puro,
per tres, una pipa,
per quatre, una guitarra,
per cinc, una xica,

el puro ‘pa’ fumar,
la pipa ‘pa’ lluir,
la guitarra ‘pa’ tocar,
i la xica ‘pa’ dormir.

 

LA RECENT CASADETA

Una recent casadeta
se lamentava plorant:
ma mare te la culpa
de lo que me estan passant,

m’ha casat amb un vell
que te molts diners
però te una flauta
que no li val res.

Perquè vull tantes pessetes
si a mi no me fan profit
i si me pica la viola
me la rascaré amb lo dit

pareix una bleda
en un camp de secà
que si no la reguen
no pot espigar.

El cor em dicta una cosa
que es molta veritat
em buscaré un criat jove
i el motoret regarà

traurà l’aigua fresca
i l’hortet amb saó,
i d’eixa manera
creixerà el meló.